Eureka

En la pantalla de programació, en la part inferior es mostra el teclat d'edició i programació amb el qual introduïm els elements simbòlics de programació i càlcul.

És un teclat dinàmic i flexible, que s'adapta a tot moment a les necessitats d'escriptura de l'element o secció de l'element on ens trobem. Està compost per panells, cadascun dels quals es visualitza quan es necessita.

EL TECLAT NORMAL CONSTA DE :
• 50 tecles, distribuïdes en 5 files de 10 tecles cadascuna per a la posició normal (vertical) del dispositiu, o en 4 files de 13 tecles cadascuna, per a la posició apaissada (horitzontal).
• Cada tecla té assignat un símbol normal, que depèn del panell dinàmic actiu.
• A més dels símbols normals, cada tecla té la possibilitat d'incorporar un símbol complementari, que es visualitza a la cantonada superior esquerra de la tecla, i s'activa prement la tecla durant més d'1 segon.

Alguns d'aquests símbols complementaris són fixos, i per tant formen part de la tecla, i uns altres són flotants, apareixen i desapareixen segons es necessitin, depenent del lloc on es trobi el punt d'escriptura, i la conveniència del símbol.

Tecles especials: Algunes tecles tenen funcions genèriques, vàlides per a tots els panells, que serveixen de control de la navegació.

LES FLETXES DE DESPLAÇAMENT
(esquerra i dreta) que s'utilitzen per desplaçar el punt d'escriptura a dreta o esquerra i constitueixen l'única manera de posicionar-ho.

TECLAT ALTERNATIU
Pansa d'un panell a un altre del teclat (quan això és possible).

ACEPTACIÓ
Valida les dades introduïdes, realitza el càlcul o mostra un menú de confirmació amb la finalitat de guardar la expressió.

Les tecles especials mostren un color propi que les diferència i les identifica.

Es presenta de forma automàtica al moment de l'assignació del nom de l'element que estem creant o actualitzant, és a dir, quan la finestra de nom està activa.

Ho formen dos panells diferents:
• un amb l'abecedari llatí
• un altre amb el grec.

De manera que podem seleccionar caràcters de tots dos abecedaris per crear els noms dels elements i els paràmetres de càlcul.

En les tecles de la cantonada inferior esquerra, hi ha quatre símbols complementaris, que premuts durant un segon permeten la introducció de subíndexs (⇣), superíndex (⇡), ajuntar caràcters(⇇).

Canvian de majúscula a minúscula i viceversa.

Alterna els teclats llatí i grec.

Permeten posicionar el punt d'escriptura en el lloc adequat.

Elimina el caràcter situat a l'esquerra en el punt de escriptura.

Ho formen els deu dígits (del 0 al 9) en disposició de calculadora, la separació decimal (,) i l'escala, que permet expressar nombres molt petits o molt grans amb notació exponencial (o notació científica) afegint una potència de 10 (positiva o negativa).

Després de prémer la tecla, s'obre l'espai de l'exponent (sol dígits). Si es prem de nou, l'exponent canvia de signe.

Per sortir de l'espai d'exponent, moure la fletxa cap a la dreta com en la resta de grups.

Permeten posicionar el punt d'escriptura en el lloc adequat.

Elimina el caràcter situat a l'esquerra en el punt de escriptura.

Conté els operadors per a les operacions algebraiques simples, per als grups o GRUPS habituals i per als elements matemàtics de formulació, com a sumatori i taules de decisió.

La primera línia del teclat matemàtic la formen els operadors bàsics, que expressen operacions aritmètiques senzilles:
• (¬) Canvi de signe
• (+) Suma
• (–) Resta
• (×) Multiplicació
• (÷) Divisió
• (◊) Módul o reste de la divisió sencera.
• (%) Tant per cent

De forma dinàmica, depenent del punt de la fórmula que s'està programant, es superposen a les tecles principals els operadors o valors auxiliars en forma de superíndex.

De forma permanent es presenten com superíndex superposats els operadors
• (‡) Quocient de la divisió, o divisió sencera (part sencera del resultat)
• (‰) Tant per mil

Quan es programa una expressió condicional (condicions, bucles condicionals, taules de decisió condicionals) es superposen els següents superíndex a les tecles de operadors:
• (═) igualtat
• (≠) desigualtat
• (<) menor que
• (>) major que
• (≤) menor o igual
• (≥) major o igual
• (∧) ‘y’ lògic
• (∨) ‘o’ lògic
• (¬) ‘no’ lò

Alterna entre teclat bàsic i estès.

Mostren teclats amb les fórmules, valors i llistes existents.

Aquí estan les constants de càlcul, les funcions logarítmiques i trigonomètriques, les estadístiques i financeres, les actuarials, i en general, els ‘paquets’ matemàtics que s'incorporen dinàmicament en ‘ajustos’.

El teclat especial d'inserció de línia nova es presenta quan estem en una posició d'inserció de línia, o hem sol·licitat nova línia en els teclats d'assignació.

La nova línia s'insereix davant de la línia en la qual es posiciona el cursor (excepte si s'està al final del programa, en aquest cas la línia s'afegeix al final).

Cada tecla correspon a un tipo de línia que podem inserir:
Assignació de valor simple
Assignació de llista
Condició lògica (si o no)
Opció
Bucle de valors
Bucle condicional
Bucle de llista.
Suprimeix tot el bloc (segons el tipus de línia).

Quan es col·loca el cursor d'entrada davant d'una instrucció d'assignació, es presenta el teclat especial de assignació.

A la primera fila es tenen els modificadors de instrucció.
Nova Línia: permet incloure una nova instrucció de programa davant de la assignació.

Després vénen els modificadors d'assignació, que permeten complementar l'assignació amb un operador que s'executa amb el valor anterior del resultat.
Suma al valor anterior del desti.
Resta al valor anterior del desti.
Multiplica al valor anterior del desti.
Divide al valor anterior del desti.

Això permet crear càlculs complexos en diverses assignacions successives, combinant els resultats de les anteriors.
Asigna el resultat de l'expressió al valor de resultat (és el valor per defecte).
Elimina la línia completa.

La resta del teclat s'omple amb els valors simples definits en la llibreria. Prement qualsevol d'ells, es defineix aquest valor com a destinació de la assignació.

Forma part del teclat la part de la zona de nom, que conté com a tecles els paràmetres de la fórmula que estem definint, i els valors auxiliars, que també poden ser destinacions del càlcul.

Quan es col·loca el cursor d'entrada davant d'una instrucció d'assignació de llista, es presenta el teclat especial d'assignació de llista.

En la primera fila estan els modificadors d'instrucció. Sent idèntics que els de el teclat d'assignació simple, amb la mateixa funció, no entrarem en detall.

L'única diferència és que no hi ha tecla ℜ (per raons òbvies) i que els valors que es presenten en la resta del teclat per ser la destinació de l'assignació són les Llistes existents.